Manuel Oreste Rodríguez López va néixer a Paradela (Lugo) el 11 de desembre de 1934 i va morir a Lugo el 13 de febrer de 1990. Amb només sis anys va emigrar amb els seus pares a Barcelona, on va viure la major part de la seva vida. El 1987 va tornar a Galícia per establir-se a Lugo. Realitza estudis d'Humanitats i Filosofia al Seminari Diocesà de Barcelona. Després va estudiar Comptabilitat i Legislació del Treball, treballant professionalment com a cap de personal d’una empresa siderometalúrgica. Casat amb Irene López Gómez i pare de dos fills.

Des de molt jove va interesar-se per la literatura gallega, influenciat per l'amor que els catalans senten per la seva terra. Lluny de Galicia, es va posar en contacte amb la literatura gallega a través dels llibres gallecs i també a través de correspondència amb personalitats destacades de la cultura gallega com Ramón Cabanillas, Otero Pedrayo, Celso Emilio Ferreiro, Manuel Puente, Darío Álvarez Blázquez, José María Álvarez Blázquez , Ramón Piñeiro, Anxel Fole, Leandro Carré, Manuel María, Xesús Alonso Montero, etc.

La seva producció poètica es porta a terme en la seva majoria en els anys seixanta i principis dels setanta. En aquesta etapa, escriu tres llibres de poemes (la publicació d’un dells es va retrasar una dècada per ser prohibit l’any 1969). El seu últim llibre de poemes ho va escriure pels últims anys dels 80 i va ser publicat pòstumament el 1995. Entre aquests dos períodes, va continuar escrivint poesia esporàdicament, obtenint nombrosos premis literaris entre els quals destaquen els primers premis de poesia Meigas e Trasgos de Sarria (1976 i 1980), el Premi José M. Chao Ledo al III Concurs Literari de Villalba (1977) i Primer premi del Concurs Literari Begonte (1985). El 2009 es va publicar nun volum tota la seva poesia completa. Diversos dels seus poemes van ser musicats i cantats per Suso Vaamonde, Xerardo Moscoso, Alfredo González Vilela i Mary C. Otero Rolle. Dins de la seva activitat poètica s'ha d’emfatitzar el seu paper com a traductor, qui es va iniciar mesos abans de la seva mort amb la traducció al gallec de L'Atlàntida de Verdaguer (publicada pòstumament per la Xunta de Galicia el 1995).

Manuel Rodríguez López també va treballar extensivament en prosa, o escrivint dos llibres de contes ambientats al seu lloc de naixement, Paradela (Reencontro coa aldea e Festas da Virxe das Dores de Paradela), així com cronista de les activitats de Galícia a Catalunya (dos llibres publicats al anys 80, Galegos en Catalunya 1978-1982 i Galegos en Catalunya 2, van ser el resultat d'aquesta activitat) a més de cronista de viatges realitzats amb Anxel Fole per terras gallegues (Viaxes con Anxel Fole). Va ser el cronista oficial del Centre Gallec de Barcelona, corresponsal a Barcelona dels diaris "Faro de Vigo" i "El Ideal Gallego". Va publicar un gran nombre d'articles en diversos mitjans de comunicació d'Argentina, "El Progreso" de Lugo, "La Voz de Galícia", "Plaza Maior" (portaveu de l’Ajuntament de Lugo) i diverses revistes Centre Galego de Barcelona. En prosa, també va guanyar diversos premis, especialment el primer premi Nós a Barcelona (1980), premis Meigas e Trasgos a Sarria (1977 i 1986) i premi a Baracaldo (1978). Als Premis de Periodisme de Galcia, va ser finalista en la secció de Reportatxe a les convocatòries de 1985 i 1987.

Manuel Rodríguez López és reconegut a la terra que el va veure néixer. L'any de la seva mort, va ser nomenat "Fill Predilecte de Paradela" (també "Lucense do ano 1989"). Les seves restes descansen en el Panteó de Paradelenses Il • lustres al cementiri de Sant Miguel de Paradela. El centre sociocultural de Paradela porta el seu nom. I des de 1995 es celebra a Paradela el "Concurs Literari Manuel Oreste Rodríguez López".

OBRES

Poesia

• Poemas populares galegos (1968)
• Saudade no bulleiro (1970)
• Soldada mínima (1979)
• Onte e hoxe vivencial (1995)
• A Atlántida (1995), traducció al gallec del gran poema èpic català de Jacint Verdaguer.
• Manuel Rodríguez López. Poesia completa (2009)
• Manuel Rodríguez López. Antoloxía Poética (2014)